Submergit en aquella inmensa foscor juntament amb dos amics, ens vam espantar. Ens trobàvem en un carreró tot ple d'escombriaires, gats abandonats i nosaltres allà perquè volíem arribar a casa sense despertar els nostres pares. Per aquell camí ja hi passàvem sovint amb una llanterna, però ens la vam deixar.
Un d'ells deia que tenia poders i podía veure sota la foscor si estava situat en un lloc alt, mai ens el crèiem. Tots tres agafats de la mà anàvem avançant a poc a poc. Faltava poc per arribar a casa, però vam topar amb un objecte que no havíem identificat abans. Vam començar-lo a rodejar i a tocar. Els tres estàvem d'acord, que era una cosa llarga, feta de ferro i havia de ser gros perquè pesava i vam pensar que era una escala.
El que tenia poders, la va agafar i la va posar contra la paret, va començar a pujar, poc a poc i utilitzant els poders que ningú creía que tenia. Així va veure la finistra de casa seva oberta i va entrar. Després ens va ajudar a pujar i ens vam quedar tranquils i adormits.
